<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Fa unes setmanes, dins la cinquena edici\u00f3 de la Pla\u00e7a del Llibre de Val\u00e8ncia, vaig tenir el plaer de parlar d\u2019aquesta novel\u00b7la amb la qual s\u2019han estrenat a quatre mans Joan Canela i Jordi Colonques. \u00a0La vaig llegir amb ganes i en pocs dies. Una vegada endinsat en la hist\u00f2ria, em calia esbrinar on condu\u00efa aquella bogeria; aquella entremaliadura o, millor, gamberrada immensa, provocaci\u00f3 incendi\u00e0ria que em feia continuar llegint, primer de res, perqu\u00e8 est\u00e0 molt ben escrita.<\/p>\n
Que la ficci\u00f3 es va farcir de cr\u00f2nica period\u00edstica, de reportatge, d\u2019entrevista en profunditat, ja no \u00e9s cap novetat. Si el recurs no \u00e9s nou, en qualsevol cas s\u2019ha de fer b\u00e9. I, quant a aix\u00f2, Canela i Colonques, un periodista i un escriptor, fan un molt bon t\u00e0ndem i, com ells mateixos s\u2019encarregaren d\u2019aclarir-me en la presentaci\u00f3, no sempre els fragments m\u00e9s period\u00edstics es deuen a la m\u00e0 de Canela ni els m\u00e9s de ficci\u00f3 a la imaginaci\u00f3 de Colonques. Han sabut fer una bona barreja de les habilitats i recursos amb qu\u00e8 hi compta cadascun.<\/p>\n
Napalm<\/em> \u00e9s una novel\u00b7la coral per la qual transiten una diversitat de tipus humans units per la terrible condici\u00f3 d\u2019exclosos: immigrants, pidolaires del terreny, estafats, aturats de llarga durada, exprostitutes, regiradores de contenidors de fem. Se\u2019ns hi mostra una galeria de personatges en el seu entorn degradat de mis\u00e8ria, de les males olors que ells ja no hi senten. Persones invisibles per als ben integrats que hi passen a la vora sense veure\u2019ls.<\/p>\n L\u2019altre personatge central \u00e9s la ciutat, Val\u00e8ncia, i alguns dels seus barris. Benimaclet, Orriols i El Cabanyal, amb molts dels noms dels seus carrers, hi apareixen com a espais referencials de l\u2019acci\u00f3. Tamb\u00e9 hi aprofiten els autors per deixar pinzellades sociol\u00f2giques sobre les transformacions que han experimentat aquests espais urbans amb el desenrotllisme franquista i les successives bombolles immobili\u00e0ries que han dut al desgavell actual. Amb les seues v\u00edctimes i els seus botxins. Una ciutat, Val\u00e8ncia, i uns barris encara poc aprofitats liter\u00e0riament, malgrat les aportacions sobreeixides de Ferran Torrent i Joan Francesc Mira, per citar-ne dos ben coneguts. A mi, en alguns moments, mentre llegia, em venia al cap l\u2019excel\u00b7lent novel\u00b7la Carrer de pas<\/em> d\u2019Octavi Monson\u00eds.<\/p>\n Quant a la trama, tot procurant no desvetllar-ne all\u00f2 m\u00e9s interessant i provocador, dir\u00e9 que es tracta d\u2019una acci\u00f3 que transcorre durant una setmana. De fet, a la presentaci\u00f3 vaig fer al\u00b7lusi\u00f3 a alguns t\u00edtols possibles de l\u2019estil de Set dies que canviaren Val\u00e8ncia<\/em>, La setmana decisiva<\/em> i coses aix\u00ed. Dilluns cremen quinze cotxes a un carrer de Benimaclet, dimarts se\u2019n socarren cinquanta al barri d\u2019Orriols. Dimecres, al Cabanyal, davant els nassos de la Gu\u00e0rdia Civil, prop de mig centenar de vehicles de la benem\u00e8rita il\u00b7luminen i escalfen la nit mediterr\u00e0nia escampant una forta pudor de petroli, pl\u00e0stic i ferralla.<\/p>\n Qui ho ha fet? Per qu\u00e8? Qu\u00e8 m\u00e9s pot passar en els dies que vindran? Mentrestant, hem vist les perip\u00e8cies vitals d\u2019un grapat de personatges inconnexos. Ara comen\u00e7arem a traure\u2019n l\u2019entrellat. Ara \u00e9s quan el lector, la lectora, comen\u00e7a a intuir el gran desprop\u00f2sit, desgavell, barbaritat, destrossa, caos que s\u2019hi prepara. Seran capa\u00e7os, no ja els personatges sin\u00f3 els escriptors, d\u2019arribar fins al final? Aix\u00f2 ho haureu de llegir si ho voleu saber.<\/p>\n Per anar acabant, una novel\u00b7la d\u2019escriptura \u00e0gil, amb llenguatge actual, versemblant, de bon llegir, entre la cr\u00f2nica negra i el reportatge period\u00edstic. Personatges, ben caracteritzats en unes poques pinzellades, que se\u2019ns presenten des d\u2019una ciutat viscuda i coneguda en els seus racons foscos. S\u2019hi destil\u00b7la un coneixement etnogr\u00e0fic i sociol\u00f2gic que facilita l\u2019aproximaci\u00f3 i el realisme. El sexe sense embuts, el sexe urgent dels pobres, amb tota la carn parada, no s\u2019amaga al retrat, humanitza els personatges i els iguala amb els pocs rics i capriciosos que hi apareixen. I una immensa rialla burleta al periodisme benestant i la incompet\u00e8ncia policial.<\/p>\n Un divertiment subversiu? Una forma d\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica? Una rebel\u00b7li\u00f3 inn\u00f2cua? Una venjan\u00e7a liter\u00e0ria? Vosaltres mateixos. Jo nom\u00e9s confie i desitge que, en aquest estat que suportem, no hi aparega un jutge que considere delicte la ficci\u00f3 liter\u00e0ria. Hem vist ja tantes coses en els darrers mesos.<\/p>\n LLIBERTAT PRESOS POL\u00cdTICS<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"