{"id":727,"date":"2018-05-17T23:33:53","date_gmt":"2018-05-17T23:33:53","guid":{"rendered":"http:\/\/blocs.mesvilaweb.cat\/Xambo\/?p=267574"},"modified":"2018-05-17T23:33:53","modified_gmt":"2018-05-17T23:33:53","slug":"joan-baldov-lhome-que-calia","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/?p=727","title":{"rendered":"Joan Baldoví: l’home que calia"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

El mes passat vaig acudir a la casa Joan Fuster, a Sueca, amb motiu d\u2019un interessant col\u00b7loqui sobre la dimensi\u00f3 period\u00edstica de l\u2019intel\u00b7lectual m\u00e9s rellevant de la modernitat valenciana i de notable influ\u00e8ncia en la cultura catalana en sentit extens. El treball que ha realitzat Nel\u00b7lo Pelliser sobre aquesta dimensi\u00f3 de l\u2019homenot de Sueca \u00e9s d\u2019aquells que paga la pena mirar-se amb deteniment. Participaven tamb\u00e9 en l\u2019acte Francesc P\u00e9rez Morag\u00f3n, director de la casa -potser l\u2019home discret que m\u00e9s sap de l\u2019obra de Fuster i les seues interioritats-, Josep Gifreu i Miquel de Moragas, dos referents imprescindibles de la recerca en comunicaci\u00f3, dos mestres. Gifreu va encetar amb rigor fa m\u00e9s de quaranta anys els estudis sobre la construcci\u00f3 de l\u2019espai catal\u00e0 de comunicaci\u00f3. Moragas \u00e9s el mestre indiscutible de la major n\u00f2mina d\u2019investigadors dels Pa\u00efsos Catalans en aquest \u00e0mbit, entre els quals m\u2019incloc, i un referent tamb\u00e9 a nivell europeu i llatinoameric\u00e0. Fou un goig gaudir d\u2019aquella xarrada, d\u2019aquell espai que tantes vegades he visitat i que sempre em trasllada tamb\u00e9 a les primeres visites juvenils a ca Fuster. Oficiava d\u2019amfitri\u00f3 Voro Ortells, director del museu casa Fuster.<\/p>\n

Havia quedat amb Voro Vendrell, escriptor, entranyable amic i company de batalla des dels anys joves. Baldo, Joan Baldov\u00ed, no podia venir perqu\u00e8 tenia un comprom\u00eds d\u2019un acte pol\u00edtic fora i, si de cas venia, arribaria tard. Ell no va venir, per\u00f2 el seu llibre va presidir el nostre sopar i xarrada posterior.<\/p>\n

Voro Vendrell t\u00e9 molt d\u2019ofici en els llibres d\u2019enc\u00e0rrec i, en aquest cas, la comanda la feia amb molt de gust en poder abordar la figura d\u2019un amic i company de generaci\u00f3 amb qui l\u2019uneixen lligams familiars, a pesar dels quals \u2013per all\u00f2 de les bregues familiars tan habituals en la nostra cultura popular- mant\u00e9 una sintonia envejable. No \u00e9s sobrer considerar el car\u00e0cter bonhomi\u00f3s de tots dos, ben carregats, aix\u00f2 s\u00ed, de sornegueria rebordonida, eixa manera de parlar i viure que tan b\u00e9 es cria a la Ribera del X\u00faquer.<\/p>\n

Al llibre Joan Baldov\u00ed. En clau valenciana<\/strong>, Perif\u00e8ric edicions, tots dos repassen la perip\u00e8cia vital de Baldov\u00ed i alguna cosa m\u00e9s. El llibre t\u00e9 la virtut de poder ser llegit com la hist\u00f2ria d\u2019una generaci\u00f3 de valencians, d\u2019aquella gernaci\u00f3 de joves que, a les acaballes del franquisme, s\u2019incorporaren al valencianisme pol\u00edtic, a l\u2019esquerra nacionalista, al catalanisme \u2013tres maneres d\u2019al\u00b7ludir a un moviment sociocultural i pol\u00edtic de llarga durada que no al\u00e7ava \u201cun gat pel rabo\u201d, Fuster dixit, per\u00f2 que va acabar portant Baldo al parlament espanyol. El primer valencianista, sense servituds a cap for\u00e7a pol\u00edtica espanyola, que arribava al Congr\u00e9s dels diputats en aquesta segona restauraci\u00f3 borb\u00f2nica; el primer diputat valencianista des de la Segona Rep\u00fablica, ha dit ell mateix.<\/p>\n

La infantesa, els anys de formaci\u00f3, la primera milit\u00e0ncia juvenil al PSAN, els estudis universitaris a Val\u00e8ncia, la necessitat de compaginar estudis i treball com tants altres fills de fam\u00edlies treballadores, ens acosta a un home cr\u00edtic, intel\u00b7ligent, constant, lleial, treballador, humil, gener\u00f3s, que facilita la conversa i l\u2019entesa, que escolta, un home cordial, i per tot aix\u00f2, l\u2019home que calia, l\u2019home que ens calia. Salvador Vendrell aprofita cada moment per fer-nos un retrat suficient de la situaci\u00f3 pol\u00edtica a Sueca -el poble de Baldov\u00ed del qual ser\u00e0 l\u2019alcalde el 2007 en haver obtingut la llista del Bloc que encap\u00e7alava el major nombre de regidors d\u2019esquerra-, al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i a l\u2019Estat Espanyol. I alhora, tots dos van contant les dificultats del valencianisme, els pactes, els fracassos, els petits avan\u00e7os. No ha estat gens f\u00e0cil arribar des d\u2019aquella jovenalla independentista, passant per la UPV i el BLOC fins arribar a la f\u00f3rmula d\u2019\u00e8xit sense ren\u00fancies que ha estat i \u00e9s Comprom\u00eds. La negativa a ser engolits pel grup de Podem al parlament espanyol, com ho han estat els catalans d\u2019En Com\u00fa o les marees, ha sigut una ventada de dignitat i d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia pol\u00edtica que encara donar\u00e0 molts fruits.<\/p>\n

S\u00f3n sucoses i divertides les an\u00e8cdotes del diputat solitari, l\u2019\u00fanic valenci\u00e0 per lliure al Congr\u00e9s dels diputats el 2011, que aconsegueix, a la primera, irritar Rajoy i esdevenir centre d\u2019atenci\u00f3 medi\u00e0tica, que matxuca el Partit Popular com mai no s\u2019havia sentit en aquella casa, que cabreja i li planta cara a Rita Barber\u00e0, que li arregla el saquet al moniato de Toni Cant\u00f3 i que ho fa tot amb un parar d\u2019home senzill i integre, que no renega del seu origen familiar, ni de la seua llengua, ni de la seua classe i que ha esdevingut el pol\u00edtic m\u00e9s ben valorat en les enquestes del CIS. Per sort, tenim Baldo i Comprom\u00eds i un pa\u00eds que ja anem fent.<\/p>\n

Si teniu una estona, llegiu el llibre. Us ho passareu b\u00e9 i fareu un bon rep\u00e0s a la hist\u00f2ria recent del valencianisme. Per fi, amb el gat per l\u2019aire.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El mes passat vaig acudir a la casa Joan Fuster, a Sueca, amb motiu d’un interessant col·loqui sobre la
Llegir més<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[31],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/727"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=727"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/727\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":728,"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/727\/revisions\/728"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=727"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=727"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=727"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}