{"id":741,"date":"2020-11-22T10:47:24","date_gmt":"2020-11-22T10:47:24","guid":{"rendered":"http:\/\/blocs.mesvilaweb.cat\/Xambo\/?p=267594"},"modified":"2020-11-22T10:47:24","modified_gmt":"2020-11-22T10:47:24","slug":"ai-laudiovisual-valenci","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/?p=741","title":{"rendered":"Ai, l’audiovisual valencià!"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Anit m\u2019esperava Nicole Kidman a l\u2019HBO. I la vaig fer esperar perqu\u00e8 volia veure els Premis de l\u2019Audiovisual Valenci\u00e0. Despr\u00e9s, nom\u00e9s la vaig poder atendre una hora perqu\u00e8 em vencia la son.
\nVaja per endavant la meua felicitaci\u00f3 a totes les guanyadores i guanyadors i a la tasca de promoci\u00f3 de l\u2019audiovisual valenci\u00e0 que realitza l\u2019Acad\u00e8mia Valenciana de l\u2019Audiovisual,<\/a> el web de la qual nom\u00e9s est\u00e0 en castell\u00e0. Malament anem, Conselleria de Cultura i m\u00e9s coses, IVC, que paga la festa. Una mica de coher\u00e8ncia hauria de fer que els finan\u00e7adors \u2013la Conselleria obligada per llei i se suposa que tamb\u00e9 per comprom\u00eds i l\u2019Institut Valenci\u00e0 de Cultura que en dep\u00e8n- haguessen reclamat de bon comen\u00e7ament que el web de l\u2019Acad\u00e8mia tingues \u2013si m\u00e9s no- versi\u00f3 en valenci\u00e0. No \u00e9s que per defecte aparega primer en castell\u00e0 la qual cosa \u00e9s una vergonya habitual en molts webs valencians, \u00e9s que no hi ha l\u2019opci\u00f3. No volia dir res d\u2019a\u00e7\u00f2, per\u00f2, quan he comen\u00e7at a escriure aquest article, he anat a buscar el web de l\u2019Acad\u00e8mia i m\u2019ho he trobat. De vergonya. I no em puc estar de dir-ho malgrat que hi haja moltes amigues i amics, coneguts i saludats entre els acad\u00e8mics.
\nBo. Anem al cas. Vaig seguir la gala dels III Premis de l\u2019Audiovisual Valenci\u00e0 una mica per inter\u00e8s, una altra mica per curiositat. Celebre les xifres de producci\u00f3 que va donar el president Pep Llopis i l\u2019esfor\u00e7 de difusi\u00f3 per a exhibir els treballs en un any tan dif\u00edcil. S\u2019ha de felicitar el sector, agrair-li la tasca dif\u00edcil i encoratjar-lo per mantenir i augmentar la qualitat que han aconseguit. M\u2019havia disgustat que un dels poqu\u00edssims llargmetratges fets en valenci\u00e0 i cent per cent amb equips valencians, Un cercle en l\u2019aigua, nom\u00e9s f\u00f3ra nominat a premis dir\u00edem menors i que els premis grossos anaren encarats a dos produccions amb equips d\u2019ac\u00ed i de fora. \u00c9s el cas de La boda de Rosa i La Mort de Guillem, tot i que la composici\u00f3 dels equips en un i altre cas no s\u00f3n comparables. No ve al cas, fer-ne la cr\u00edtica de dues pel\u00b7l\u00edcules tan diferents. Quant a La Mort de Guillem, vaig participar en el crowfunding per a fer-la possible i l\u2019he dif\u00f3s i aplaudit tant com he pogut, igual com he fet amb el llibre de l\u2019estimada N\u00faria Cadenes. Tot i aix\u00f2, em permet apuntar que ja veurem com resisteix el pas del temps aquesta pel\u00b7l\u00edcula. M\u2019hagu\u00e9s agradat veure m\u00e9s la influ\u00e8ncia del mestratge de Costa-Gavras o Ken Loach, perqu\u00e8 d\u2019emocions ja an\u00e0vem servits. Quant a La Boda de Rosa, \u00e9s l\u2019exemple cl\u00e0ssic al cinema valenci\u00e0 d\u2019anar a pels diners. Posem uns quants secundaris valencians i empreses de serveis, rodem al Pa\u00eds Valenci\u00e0 que ens tractaran de meravella i ens enduguem la pasta. La pel\u00b7l\u00edcula em sembla una barreja a mig cam\u00ed entre un feminisme light i un berlanguisme m\u00e9s light encara. Entretinguda i se suposa que divertida per al gran p\u00fablic. Ah, i de tant en tant parlen alguna coseta en valenci\u00e0 digl\u00f2ssic per a reblar el clau. Feina feta. La pregunta \u00e9s senzilla: sabeu d\u2019algun cas d\u2019una productora valenciana que s\u2019associe amb una altra de Madrid o d\u2019arreu l\u2019Estat espanyol i s\u2019emporte la pasta auton\u00f2mica? S\u2019imagineu bascos, madrilenys, gallecs, catalans, andalusos, etc\u00e8tera, coproduint cinema valenci\u00e0 amb la seua pasta? I \u00e9s que els valencians som tan oberts!
\nUn cercle en l\u2019aigua, la pel\u00b7l\u00edcula de Vicent Monson\u00eds, t\u00e9 el pressupost m\u00e9s baix de totes les que es presentaven i aconsegueix que no s\u2019hi perceba mentre l\u2019est\u00e0s fruint. Hi ha unes localitzacions molt ben triades per a donar-li l\u2019aire de versemblan\u00e7a hist\u00f2rica que demanava el relat. Basada en una obra teatral de Chema Carde\u00f1a, se sost\u00e9 molt sobre la interpretaci\u00f3 dels dos actors principals, Ra\u00fal Navarro i Ricardo Saiz, que demostren la seua gran qualitat. El seguit de secundaris amb Enric Juezas, Saoro Ferre, Jordi Ballester, Iris Lezcano, Manuel Puchades, Juanma Mall\u00e9n i altres \u00e9s excel\u00b7lent. Com que l\u2019obra \u00e9s molt textual, ens permet gaudir d\u2019un valenci\u00e0 formidable, una llengua culta perqu\u00e8 parlen dos dramaturgs -Marlowe i l\u2019aspirant Shakespeare- i alhora accessible al gran p\u00fablic. Narrativament, s\u2019allunya dels est\u00e0ndards del cinema americ\u00e0 de consum, \u00e9s a dir, no segueix els canons publicitaris del cinema d\u2019acci\u00f3 nord-americ\u00e0. Tot i aix\u00ed \u00e9s mant\u00e9 la intriga durant tota la pel\u00b7l\u00edcula amb un final molt interessant, sorprenent i ben resolt. La fotografia tamb\u00e9 \u00e9s una meravella amb imatges d\u2019una gran bellesa. Especialment interessant \u00e9s el tractament de la llum en una obra ambientada al segle XVI que construeix la versemblan\u00e7a a trav\u00e9s dels clarobscurs, les ombres, la pres\u00e8ncia continua de les espelmes per a il\u00b7luminar les estances. No com aquelles inversemblances americanes de pel\u00b7l\u00edcules ambientades abans de l\u2019electricitat que tenen una llumin\u00e0ria que tira de tos. Un aut\u00e8ntic prodigi. Una pel\u00b7l\u00edcula que agradar\u00e0 molt especialment a tots els amants, que en s\u00f3n milions, de la figura de William Shakespeare i dels secrets al seu entorn que encara s\u00f3n motiu de debat entre els especialistes. La m\u00fasica creada i interpretada per Capella de Ministrers, amb Carles Magraner al capdavant, s\u2019ajusta perfectament a les necessitats de la pel\u00b7l\u00edcula tot creant i recreant l\u2019ambient sense pretendre distreure d\u2019all\u00f2 que s\u2019hi conta. En eixe sentit, per mi \u00e9s una aut\u00e8ntica del\u00edcia. En suma, el treball de Vicent Monson\u00eds es pot considerar una obra magna, una obra que es mereixeria molt m\u00e9s suport del que ha rebut fins ara.
\nEl seu director, Monso, \u00e9s -potser ara que ens falta l\u2019enyorat Toni Canet- sense dubte, el cineasta m\u00e9s tena\u00e7 amb la seua obra i en la voluntat de fer cinema valenci\u00e0. T\u00e9 el lamentable honor d\u2019haver sigut perseguit acarnissadament en l\u2019\u00e8poca de gl\u00f2ria del Partit Popular i, malgrat tot, haver aconseguit al\u00e7ar un bon grapat de pel\u00b7l\u00edcules i documentals com a director, com a productor o coproductor i com a guionista. Sincerament, em va sorprendre que els acad\u00e8mics no la destacaren m\u00e9s com un miracle del cinema valenci\u00e0. Potser, i no m\u2019estranyaria gens, siguen v\u00edctimes de la malaltia tan valenciana i can\u00edbal de no apreciar all\u00f2 m\u00e9s propi. Potser, fins i tot no l\u2019hagen vista. Per a m\u00e9s vergonya, en la Nit dels Premis, quan pujaren les premiades d\u2019aquesta pel\u00b7l\u00edcula per millor maquillatge i perruqueria, Vicen Beti i Fina Espert, i la premiada al millor vestuari, In\u00e9s Liverato, totes agra\u00efren a Monso que hagu\u00e9s pensat en elles per a Un cercle en l\u2019aigua. Ninguna de les dues vegades la c\u00e0mera va mostrar el director, senzillament perqu\u00e8 l\u2019havien assegut en un lloc impossible per a la c\u00e0mera. Fins ac\u00ed arriba el maltracte. La pel\u00b7l\u00edcula ja va per la tercera setmana a l\u2019ABC Park de Val\u00e8ncia, aix\u00ed que si voleu gaudir d\u2019un cinema de qualitat i en valenci\u00e0 afanyeu-vos que potser siga l\u2019\u00faltima setmana.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Anit m’esperava Nicole Kidman a l’HBO. I la vaig fer esperar perquè volia veure els Premis de l’Audiovisual Valencià.
Llegir més<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[31],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/741"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=741"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/741\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":742,"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/741\/revisions\/742"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=741"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=741"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=741"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}