{"id":836,"date":"2021-09-19T19:22:00","date_gmt":"2021-09-19T19:22:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/?p=836"},"modified":"2022-09-05T19:29:36","modified_gmt":"2022-09-05T19:29:36","slug":"tornar-a-la-musica","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/?p=836","title":{"rendered":"Tornar a la m\u00fasica"},"content":{"rendered":"\n

Ir\u00f2nicament despenjat de les mis\u00e8ries de la pol\u00edtica de palau i passadissos, sense un bri de melancolia, he tornat al temps de la m\u00fasica. He fet\u00a0La dansa d\u2019un temps nou<\/em><\/a>, he gaudit escoltant el silenci, he compr\u00e8s Bill Evans quan deia que preferia tocar sense p\u00fablic.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Deia el poeta Auden que la m\u00fasica \u00e9s el millor mitj\u00e0 que tenim per pair el temps. Revise l\u2019agenda del meu web<\/a> i comprove el llarg par\u00e8ntesi que despr\u00e9s de T\u2019estimo tant. Sonets de Shakespeare<\/em><\/a> em  vaig quedar sense m\u00fasica, sense fer-ne, sense tocar-ne. Fou un temps de molts esfor\u00e7os. Primer, molt aspre i socarrimant contra la desfeta que el PP ens havia provocat al Pa\u00eds Valenci\u00e0; despr\u00e9s, euf\u00f2ric i esperan\u00e7at quan els vam traure de les principals institucions, esperances que, en el cas de la radio i la televisi\u00f3 p\u00fabliques, en el projecte de construir una potent i atractiva plataforma multim\u00e8dia, interactiva i en xarxa, \u00f2bviament en valenci\u00e0 que \u00e9s la nostra manera de ser universals i no provincians, i enxarxada\/connectada a les plataformes p\u00fabliques del domini ling\u00fc\u00edstic catal\u00e0, nom\u00e9s m\u2019ha dut una profunda decepci\u00f3, a tornar a pensar que, almenys en l\u2019\u00e0mbit de la comunicaci\u00f3 p\u00fablica independent i al servei de la ciutadania, continuem sense al\u00e7ar un gat pel \u201crabo\u201d. Sort que tenim Vilaweb i uns pocs altres mitjans digitals, com ara, La Veu del Pa\u00eds Valenci\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Ir\u00f2nicament despenjat de les mis\u00e8ries de la pol\u00edtica de palau i passadissos, sense un bri de melancolia, he tornat al temps de la m\u00fasica. He fet La dansa d\u2019un temps nou<\/em><\/a>, he gaudit escoltant el silenci, he compr\u00e8s Bill Evans quan deia que preferia tocar sense p\u00fablic. Les hores pl\u00e0cides a l\u2019estudi de gravaci\u00f3 sense que ning\u00fa ens destorb\u00e9s, la benaurada \u2018pand\u00e8mia\u2019 que va callar per un temps la fressa d\u2019una societat embogida, la pau d\u2019abra\u00e7ar la guitarra, d\u2019acaronar el teclat. Tot ha tornat com una benedicci\u00f3 de l\u2019esperit, perqu\u00e8 la m\u00fasica, com deia Cioran, \u00e9s una il\u00b7lusi\u00f3 que compensa de tota la resta.<\/p>\n\n\n\n

Cada dia em reafirme m\u00e9s en el que vaig escriure per presentar La dansa d\u2019un temps nou<\/em>: en temps de pand\u00e8mia moral, cal mantenir l\u2019esperan\u00e7a que es va obrir en el passat per encarar-nos a l\u2019abisme del present. Nom\u00e9s trobarem un bri de redempci\u00f3 en l\u2019estima, l\u2019empatia i la bellesa de l\u2019art.<\/p>\n\n\n\n

Amb la companyia del versos de Maria-Merc\u00e8 Mar\u00e7al<\/strong>, <\/strong>Anna Montero i Txema Mart\u00ednez<\/strong> hem preparat un recull de dotze can\u00e7ons que tamb\u00e9 inclou versions\/relectures de poemes i can\u00e7ons de Salvador Espriu <\/strong>amb Raimon, N\u00e2zim Hikmet<\/strong> amb Pete Seeger<\/strong>, Manel Mar\u00ed<\/strong> amb Toti Soler<\/strong>, Woody Guthrie<\/strong> amb Jeff Tweedy<\/strong>, Ovidi Montllor<\/strong> i John Lennon<\/strong>. Tot molt ben presentat i embolcallat pel dissenyador C\u00e8sar Amiguet<\/strong> que va fer un treball bell\u00edssim.<\/p>\n\n\n\n

Vivim un temps terrible en qu\u00e8 la crisi civilitzat\u00f2ria \u2014ecol\u00f2gica, sanit\u00e0ria, econ\u00f2mica i social\u2014, la crisi de crisis, ens aboca a l\u2019egoisme c\u00ednic o a la desesperaci\u00f3. Per\u00f2 tamb\u00e9 podem aferrar-nos a viure en la resist\u00e8ncia a la barb\u00e0rie i la dignitat personal com una nova forma de felicitat i d\u2019alegria. Res millor que la companyia dels grans mestres per a completar la banda sonora del temps que ens ha tocat de viure. L\u2019escriptora i periodista N\u00faria Cadenes em va fer una magn\u00edfica entrevista en qu\u00e8 em va traure un grapat de les idees que fonamenten aquest treball. La podeu llegir ac\u00ed<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

I com que conv\u00e9 anar a poc a poc i la male\u00efda pand\u00e8mia no ens l\u2019acabem d\u2019espolsar de damunt, ara, quan ja est\u00e0 produ\u00eft i llan\u00e7at el disc, comencem els assajos, fem algun bolo en trio per anar rodant les parts essencials i seguim preparant la banda. Prompte presentarem la incorporaci\u00f3 de tres excel\u00b7lents dones instrumentistes al grup de directe; a la bateria, el baix i la guitarra.<\/p>\n\n\n\n

I com que a\u00e7\u00f2 \u00e9s un no parar i hem rebut una ajuda de l\u2019Institut Valenci\u00e0 de Cultura per a l\u2019enregistrament de la Cantata de Val\u00e8ncia<\/em><\/a> -un altre projecte que vaig parir mentre la pand\u00e8mia ens tenia quiets a casa i desenganxats, que no desconnectats, de les persones estimades-, ara toca enregistrar-ne la m\u00fasica. Al llibre, que present\u00e0rem a desembre del 2020, va ser un goig comptar amb el pr\u00f2leg de la poeta \u00c0ngels Gregori<\/strong> i el suport i la col\u00b7laboraci\u00f3 d\u2019una bona colla de poetes: Vicent Alonso<\/strong>, Maria Josep Escriv\u00e0<\/strong>, Maria Fullana<\/strong>, Isabel Garc\u00eda Canet<\/strong>, Marc Granell<\/strong>, Salvador J\u00e0fer<\/strong>, Txema Mart\u00ednez<\/strong>, Jaume P\u00e9rez Montaner<\/strong>, Enric S\u00f3ria<\/strong> i Francesc Viadel<\/strong>. Tamb\u00e9, amb l\u2019escriptor Francesc P\u00e9rez Morag\u00f3n<\/strong>. Ara, amb el llibre publicat per l\u2019editorial Vincle i la m\u00fasica feta, \u00e9s el moment d\u2019enregistrar la Cantata<\/em>. Torne al gaudi del treball solitari d\u2019orquestraci\u00f3, d\u2019estudi de gravaci\u00f3, d\u2019escoltar, revisar, millorar, refusar, tornar a provar. Al gaudi de compartir-ho amb els instrumentistes, amb l\u2019enginyer de so. Sempre, quan acabe un disc se m\u2019ha acabat el goig m\u00e9s intens i ve la part m\u00e9s \u00e0rida de la fabricaci\u00f3 i la promoci\u00f3. Sort que despr\u00e9s venen els concerts i amb la banda i el p\u00fablic se\u2019m passa el desfici.<\/p>\n\n\n\n

Tinc ganes de provocar emocions.<\/p>\n\n\n\n

Ciutat estimada, ciutat de la vergonya, Val\u00e8ncia devastada, ciutat bagassa dels dies ins\u00f2lits, ciutat fantasma, amor impossible, mala puta ciutat meua, ciutat ferida, ciutat bombardejada, mare dolguda, tot aix\u00f2 i m\u00e9s dedica Xamb\u00f3 a Val\u00e8ncia.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed va quedar escrit a la contracoberta.<\/p>\n\n\n\n

Feia temps que no escrivia en aquest bloc i  m\u2019abellia contar-vos que torne a la m\u00fasica amb moltes ganes i mentre el cos m\u2019ho permeta. Tamb\u00e9, que no em deixe l\u2019activisme ciutad\u00e0 en un pa\u00eds maltractat, d\u2019una llengua i cultura minoritzades, dins d\u2019un Estat autoritari, en un planeta que se n\u2019anir\u00e0 a fer la m\u00e0 amb tots nosaltres per davant si no hi posem remei.<\/p>\n\n\n\n

Doncs aix\u00f2, que volia dir-vos-ho i confie que continuar\u00e9 contant-vos les novetats art\u00edstiques i de cr\u00edtica social i cultural en qu\u00e8 m\u2019implique.<\/p>\n\n\n\n

Abra\u00e7ades i a reveure.<\/p>\n\n\n\n

Rafa Xamb\u00f3<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ir\u00f2nicament despenjat de les mis\u00e8ries de la pol\u00edtica de palau i passadissos, sense un bri de melancolia, he tornat al temps de la m\u00fasica. He fet\u00a0La dansa d\u2019un temps nou, he gaudit escoltant el silenci, he compr\u00e8s Bill Evans quan deia que preferia tocar sense…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":837,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[44],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/836"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=836"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/836\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":842,"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/836\/revisions\/842"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/837"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=836"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=836"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.rafaxambo.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=836"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}