EL 25 D’ABRIL COMENÇARAN LES EMISSIONS EN PROVES D’À PUNT,  LA NOVA TELEVISIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC VALENCIÀ DE COMUNICACIÓ

Ja ha fet més de quatre anys que RTVV fou tancada a la grega, és a dir, amb el fal·laç argument de la necessitat de destinar els recursos a serveis més urgents, i amb la supèrbia d’un partit que, sense cap altre suport, va aprovar d’urgència una llei de tancament, va posar a funcionar el DOCV amb nocturnitat i va reclamar una ordre judicial per a tallar el senyal. Sempre recordarem la nit i el matí terrible de resistència i pressió policial que va acabar amb un tall del corrent elèctric a migdia del 29 de novembre de 2013. Aquest tancament fou perpetrat pel govern del PP en la Generalitat contra la voluntat majoritària de la ciutadania del País Valencià que reclamava comptar amb una radiotelevisió pública, la qual cosa no volia dir, en absolut, que estiguera d’acord amb la manera manipuladora, mentidera i de balafiament dels diners públics que el partit del govern havia practicat des de 1996. El resultat immediat fou que el sector audiovisual va quedar totalment destruït.

Durant tot aquest temps, la ciutadania valenciana ha sigut l’única de l’estat espanyol que no ha pogut accedir a mitjans públics de comunicació en la llengua pròpia, els únics ciutadans de la Unió Europea que no hem disposat de mitjans públics de comunicació en una de les llengües oficials al nostre territori. Si partim del fet que el sistema comunicatiu valencià de les darreres dècades s’ha caracteritzat pel control polític, la centralització i la forta dependència dels grups espanyols, la mancança de pluralitat informativa, el progressiu deteriorament de la professió periodística, i l’escassa presència de la cultura i la llengua pròpia, amb la destrucció de la radiotelevisió pública es minava el terreny perquè el nou govern que s’albirava no ho tinguera gens fàcil per a redreçar tot el dany causat per les polítiques de comunicació practicades pel Partit Popular contra la pluralitat informativa, la llengua i la cultura del poble valencià.

Als estats més democràtics de la Unió Europea, el servei públic de ràdio i televisió ha garantit durant bona part del segle XX la qualitat dels continguts, ha estat el principal motor de la indústria audiovisual, contribuint a una constant renovació tecnològica i a una potenciació de les empreses i companyies privades del sector. L’espai públic de comunicació, a més, permet mantenir una certa defensa enfront dels grans oligopolis de la informació i les desigualtats informatives que se’n deriven, perquè atorga a la informació un valor sociocultural, i perquè assegura la cohesió social i territorial per damunt de les ofertes temàtiques. El sector audiovisual ha esdevingut un sector estratègic per a qualsevol societat i, al mateix temps, una resposta adequada a la mundialització econòmica i la globalització cultural.

És innegable que, al segle XXI, la transformació digital que han experimentat el conjunt de mitjans de comunicació ha derivat en la integració de tots els mitjans sota el mateix suport, el digital, ha canviat les regles del joc del sector audiovisual i ha obligat a noves i creatives estratègies de producció i difusió. La integració multimèdia –textos, àudios, vídeos, dades, transportant informació, entreteniment, concursos, participació social, ficció, jocs, formació, serveis- i la disponibilitat per a la recepció de tota mena de continguts en una diversitat de pantalles exigeix per part del nou espai públic valencià de comunicació una orientació que permeta arribar a tots els públics.

À Punt Mèdia, el nom que rep la nova plataforma de mitjans públics valencians, no és una radiotelevisió en el sentit tradicional. És això i també és moltes altres coses. És una ràdio que es pot sintonitzar al dial per tot el territori valencià, i també per internet, i es pot seguir en directe, però també es poden recuperar els seus continguts a través del web; una ràdio informativa i formativa, entretinguda, fresca, àgil i molt musical. Per primera vegada en la nostra història, la ràdio pública difon més del 50 per cent de la seua programació musical de música cantada en valencià. S’ha vist molt clarament en uns pocs mesos que hi ha una gran diversitat i quantitat de música en valencià com a per a no avorrir-se ni repetir-se, de tots els gèneres i estils i, afortunadament, cada vegada amb més presència de les dones.

La televisió À punt també és molt més que una televisió a l’ús. Novament la plataforma d’internet hi juga un paper central. No només per a recuperar continguts emesos, sinó també per a accedir a continguts únics al web, per a poder participar en el desenvolupament de les històries de ficció, accedir a programes d’entreteniment, implicar-se en la informació per a documentals, avaluar els continguts, participar en els debats d’ínterés social, etc. Cal destacar que des de fa uns mesos, amb tots els contractes de producció que s’han signat, la malbaratada indústria audiovisual ha sortit del forat negre i s’està recuperant l’activitat. A més el lloc web permet l’accés a una gran quantitat d’informació de servei de les institucions públiques per a facilitar la vida a la ciutadania i apropar-los els recursos públics a què tenen dret.

Els continguts del servei públic bàsicament consisteixen en una oferta –estètica i ètica- de qualitat en qualsevol dels gèneres i per al conjunt de la ciutadania, una programació enfocada a satisfer les necessitats específiques d’informació, cultura, educació i entreteniment de la societat valenciana, defensar la seua identitat i pluralisme; promoure valors cívics i estimular la participació democràtica. Per tal de garantir uns criteris clars de producció que asseguren qualitat i no desvirtuen els principis del servei públic valencià ens hem dotat d’una Carta de Valors i d’un Llibre d’Estil disponibles al web de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, uns documents que permeten una orientació en la creativitat i en el bon fer dels i les professionals d’À Punt Mèdia i les empreses proveïdores de continguts. Cal obrir espais que combinen experimentació i accés social. És ací on hi ha els principals reptes perquè es tracta d’un camp inexplorat de col·laboració entre els mitjans públics i tots els segments creatius del País Valencià, des de la connexió amb escoles i universitats –ja hem signat convenis en aquesta línia-, suport a indústries culturals –editorial, música, llibres, arts…- i concreció en productes amb la qualitat que pertoca per a la seua emissió i que exigim a les empreses col·laboradores. La indústria autòctona del doblatge ens necessita  igual com nosaltres necessitem continguts doblats en valencià. La política d’adquisició de producció aliena i el seu eventual doblatge al valencià la considerem com una política pública alhora que no deixem de banda les estratègies enfocades a la promoció del subtitulat.

Ha estat un camí dur i difícil fins a aconseguir-ho. Confiem, finalment, que ara sí, els mitjans públics valencians es mantindran fidels al servei del seu poble.

(Article publicat al número 268 de l’Allioli, Quaderns de l’ensenyament del País Valencià. Abril 2018. Dedicat a les Trobades 2018. Nosaltres, pel valencià)